La vaga de transports

qlerl qerj-qljglqerjg

 

 

Elecions generals 2008: Els efectes devastadors del vot útil

Aquest dibuix publicat avui a La Vanguardia il·lustra com cap altre l’efecte brutal de la bipolarització. Efectivament, els grans mitjans de comunicació estatals han deixat a la cuneta ERC i ICV, que han perdut el seu grup parlamentari al congrés al no arribar a 5 escons. CiU s’ha salvat, però a aquest ritme, els grans partits acabaran per fer desaparèixer la federació.

Com a publicitari, tinc que treure’m el barret amb la campanya “Si tu no vas ellos vuelven” del PSC (o del PSOE, no sé d’on ve). No és només un eslògan. La crispació desaforada generada durant 4 anys pel PP ha estat utilitzada per la formació socialista fins arribar a satanitzar-lo. Un cop satanitzat, la publicitat tenia el camí lliure: L’amenaça del llop està servida. Ha funcionat tan bé que fins i tot a convençut als independentistes catalans, molts dels quals han votat PSC. Espectacular. La por funciona, també en publicitat.

Carta de Josep Benet a Duran i Lleida

Acompanyo un text de l’historiador i advocat Josep Benet (87 anys) en que dóna suport a Duran i Lleida com a candidat a les eleccions generals que tenim aquest diumenge.

http://www.duranilleida.org/?p=277

Com una pel·lícula de por: la preferència dels "españolitos de a pie" és una coalició antinacionalista entre ZP i Rajoy

Avui llegeixo la publicació de l’informe de Noxa (La Vanguardia) i de sobte sento una suor freda. La majoria de la gent a Espanya preferiria un govern de coalició entre el PSOE i el PP. Us ho podeu imaginar? Jo sí: barra lliure per trepitjar Catalunya, barra lliure per matxucar-nos a impostos, més peatges, menys català a l’escola. Ens enviarien el 100% dels immigrants subsaharians (bé, ara ens envien el 80%), derogarien l’estatut…

Aquí teniu la foto del nou president del govern. Heu llegit “1984″ d’Orwell? Aquí teniu “the big brother”.

La paràlisis catalana

Reprodueixo l’editorial d’avui del diari La Vanguardia degut al seu interés.

En muchos aspectos, Catalunya está paralizada. La especial idiosincrasia
del actual Govern de la Generalitat mantiene absurdamente congeladas o
retardadas importantes decisiones estratégicas, bajo el paraguas de una gestión
más tranquila y sosegada que la que caracterizó el mandato de Pasqual Maragall.
El cuarto cinturón, como proyecto global, está paralizado por culpa de las
disensiones internas en el tripartito.

El sentit de l’humor, la política i internet

És impressionant el talent d’alguns que -de forma totalment altruista- es posen a fer muntatges de vídeo, muntatges fotogràfics, cançons, poemes i moltes coses més. A tots ens arriba de tant en tant un “powerpoint” divertit o un vídeo que ens fa oblidar l’estrès per una bona estona.
Avui m’ha arribat aquestes dues fotos, i encara estic rient. Quina feinada!!
Lluny de fomentar el bipartidisme, del qual soc absolutament contrari, us presento a PSOEBON JOVI i a “Los PePeros”.

Spot electoral que justifica un slogan de campanya.

Aquí tenim un exemple de spot electoral de CiU que em sembla interessant mostrar. En aquest cas, es posen de manifest algunes de les fites que han fet que es perdi el respecte a Catalunya, tant per part del PP com del PSOE.

L’art de dissenyar una "banderola": CiU, PSOE i PP progressen adequadament. ERC i ICV necessiten millorar

Doncs no és tan fàcil això de les banderoles. Sovint no es té en compte que s’han de mirar de lluny, com a mínim de 5 metres. Però la distància mitjana d’observació és més a prop dels 10 metres. El dissenyador ha de tenir en compte aquest punt. Tot ha de ser suficientment gran per que es vegi sense problemes. No s’ha d’abusar dels blancs, ja que la banderola està feta d’un material a base de vinil. És força resistent a l’aigua i al sol, però sovint acaba embrutant-se.

Aquí tenim cinc exemples de banderoles que es poden veure a Barcelona. Aproven CiU, PSOE i PP. Necessiten millorar ICV i ERC.

Chacón i Dewar’s "No es lo mismo", però se sembla massa, no?

Aquests dies cohabiten dues campanyes de signe molt diferent -un whisky i la Sra. Chacón- però amb força similituds. El cert és que Dewar’s porta ja uns anys amb aquesta excel·lent línia gràfica, per la que han passat personatges de tota mena: Liam Nesson, Willem Dafoe, Tarantino… Des d’aquestes línies aprofito per felicitar els equips creatius que hi són darrera. Crec recordar que la campanya la ha signat Publicis CPG i posteriorment Villar & Rosàs.
Pel que fa la campanya del PSC i la Sra. Chacon, què voleu que us digui, es queda francament molt pel darrera de Dewar’s. Posats a plagiar, jo ho hagués fet literalment, què carai.
De tota manera, m’agradaria saber quin és el missatge subliminal de la campanya del PSC al associar-la directament a una beguda alcohòlica d’alta graduació.

Posats a triar? Em quedo amb el whisky.

La tómbola d’ofertes electorals de ZP i Rajoy ha començat

Com sempre, arriba la campanya i comença el disbarat de la subhasta electoral. Zapatero i Rajoy prometent el que saben que és impossible complir si guanyen. SERÀ QUE ESTAN CONVENÇUTS DE NO GUANYAR?. S’han dedicat a realitzar tota mena d’ofertes: dentista i audífons gratis, lloguers al 50% pels joves, anglès que desgrava…

Us recomano un bloc interessant: http://www.zpp.cat/. Si més no, riureu una estona.