Elecions generals 2008: Els efectes devastadors del vot útil

Aquest dibuix publicat avui a La Vanguardia il·lustra com cap altre l’efecte brutal de la bipolarització. Efectivament, els grans mitjans de comunicació estatals han deixat a la cuneta ERC i ICV, que han perdut el seu grup parlamentari al congrés al no arribar a 5 escons. CiU s’ha salvat, però a aquest ritme, els grans partits acabaran per fer desaparèixer la federació.

Com a publicitari, tinc que treure’m el barret amb la campanya “Si tu no vas ellos vuelven” del PSC (o del PSOE, no sé d’on ve). No és només un eslògan. La crispació desaforada generada durant 4 anys pel PP ha estat utilitzada per la formació socialista fins arribar a satanitzar-lo. Un cop satanitzat, la publicitat tenia el camí lliure: L’amenaça del llop està servida. Ha funcionat tan bé que fins i tot a convençut als independentistes catalans, molts dels quals han votat PSC. Espectacular. La por funciona, també en publicitat.

Carta de Josep Benet a Duran i Lleida

Acompanyo un text de l’historiador i advocat Josep Benet (87 anys) en que dóna suport a Duran i Lleida com a candidat a les eleccions generals que tenim aquest diumenge.

http://www.duranilleida.org/?p=277

Com una pel·lícula de por: la preferència dels "españolitos de a pie" és una coalició antinacionalista entre ZP i Rajoy

Avui llegeixo la publicació de l’informe de Noxa (La Vanguardia) i de sobte sento una suor freda. La majoria de la gent a Espanya preferiria un govern de coalició entre el PSOE i el PP. Us ho podeu imaginar? Jo sí: barra lliure per trepitjar Catalunya, barra lliure per matxucar-nos a impostos, més peatges, menys català a l’escola. Ens enviarien el 100% dels immigrants subsaharians (bé, ara ens envien el 80%), derogarien l’estatut…

Aquí teniu la foto del nou president del govern. Heu llegit “1984″ d’Orwell? Aquí teniu “the big brother”.

La paràlisis catalana

Reprodueixo l’editorial d’avui del diari La Vanguardia degut al seu interés.

En muchos aspectos, Catalunya está paralizada. La especial idiosincrasia
del actual Govern de la Generalitat mantiene absurdamente congeladas o
retardadas importantes decisiones estratégicas, bajo el paraguas de una gestión
más tranquila y sosegada que la que caracterizó el mandato de Pasqual Maragall.
El cuarto cinturón, como proyecto global, está paralizado por culpa de las
disensiones internas en el tripartito.